Estructura del Discurs

Avui a la classe de COED, la Rosa Soler va començar posant-nos un vídeo d´una nena de tres anys recitant un poema de Nadal força llarg.  Un exemple molt clar de si una nena tan petita es capaç de memoritzar i recitar amb gràcia un poema nosaltres també ho podem fer i es que d´aquí a molt poc tenim que recitar un poema escollit per nosaltres, ens va donar unes pautes molt importants a seguir i una série de consells perquè la exposició del nostre poema sigui un éxit. 

Més tard, vam estar comentant entre tota la classe les idees i conceptes més bàsics de cadascún dels capitols del llibre "Com parlar bé en públic" de Joan Rubio i Francesc Puigpelat que ens vam tenir que llegir. Un llibre molt útil replet de consells per arribar a ser un bon orador. Llegir-me aquest llibre a estat mol útil per mi, ja que es un manual que ens explica molt bé tot el que cal seguir per què una exposició oral tingui éxit inclús amb exemples que ens aclaren molt millor les idees.

Seguidament, la Rosa ens va donar un dossier amb el suport d´un Power Point i vam comentar l´estructura què ha de tenir un discurs. La seva estructura és divideix en tres parts, la introducció, el desenvolupament i la conclusió. 

• Introducció: Es presenta el tema i els objectius. I és important començar bé perquè, pel que fa al públic captem l´atenció i crea l´expectació necessària per mantenir-la i en l´orador aporta recursos en un moment que sol general inseguretat. Hi han diverses fórmules introductòries com pot ser la presentació del guió, preguntes, documentació etc. 

• Desenvolupament: Selecció i ordre de les idees segons l´objectiu del discurs. Per a informar, fariem       l´estructura descriptiva i cronològica, en canvi, per a convèncer fariem l´estructura inductiva o SAP que consisteix en informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió.

• Conclusió: Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge cal deixar una bona impressió final ja que la conclusió té un efecte determinat en la fixació de continguts, finalment tanquem el discurs resumint els punts principals, invitant a l´acció o buscant una frase directa pels sentiments entre d´altres. 

Gràcies a aquest petit esquema sobre l´estructura del discurs, m´ha quedat més clar la importància que té una bona introducció ja que és el moment on el públic està més atent i és important saber conquistar-los i com en el desenvolupament cal motivar-los amb exemples i altres recursos que fassin que el públic no perdi l´interès.

Per finalitzar aqui us deixo un discurs de Steve Jobs en la Universitat de Starnford durant l´apertura del curs 2005. Va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatudinenc, president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company. Un exemple d´un gran orador amb un  discurs clar, entenedor i concís. 

Noticia d´interès

Us deixo aquesta noticia que parla de la baixa qualitat en educació en Mèxic que m´ha semblat interessant.
Qui és responsabilitza d´això?

http://www.informador.com.mx/mexico/2011/330660/6/cuestionan-a-lujambio-por-rezago-y-baja-calidad-educativa.htm

Espero que us interessi.

La Descripció

A una de les sessions de COED, la Rosa ens va repartir un dossier que parlava de la descripció, hem estat comentant sobre diferents models de descripcions, partint de la definició de que la descripció és un mode d´organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.  

Vam comentar diferents models de descripció que és poden utilitzar a l´hora de descriure a una persona, un lloc etc. Entre els models cal destacar, cançons, poesia, novel·la, vídeo, conte. 

A continuació us deixo el vídeo "Oh Jennifer" de els catarres que vam veure al inici de la classe com a exemple de descripció en forma de canço. Aqui es descriu d´una manera original i amb humor amb la utilització de metafores, comparacions etc. 

A partir d´aquest mitjà de descripció, la cançó, hem intentat definir la forma que té de descriure i el què. Hem arribat a la conclusió de que descriu un estereotip català i després el d´una "xoni" a partir de metàfores i comparacions.

També jem vist altres exemples de descripcions a partir de cançons, per exemple "Com un puny", de Raimon on el cantant fa la descripció del sentiment d´enyorança.

D´altra banda, vam visitar la pàgina web de Joan Brossa ( http://www.joanbrossa.org/ ) per veure diferents tipus de poesia virtual. Ell deia que la poesia visual no és dibuix ni pintura, és un servei a la comunicació. 

 El quart mitjà de descripció que vam veure va ser el conte, a través d´un exemple de Xesco Boix on explicava el conte del Abiyoyo.   

I per acabar la classe, vam veure un altre mitjà de descripció el vídeo i la Rosa Soler ens va posar l´anunci    d´Estrella Damm de "Summercat" que és un exemple molt clar de descripció.

Aquesta classe ens va donar moltes idees de com realitzar la descripció de la nostra companya de classe. Molts models de descripció totes molt diferents però amb un objectiu en comú descriure clarament i transmetre de manera concisa el que volem dir.       

La composició del text

A classe de COED vam estar parlant sobre la composició d´un text i les parts que cal seguir per elaborar un bon text per això la Rosa ens va repartir un dossier amb totes les pautes per poder realitzar un bon treball. 

La composició del text és divideix en tres etapes ben diferenciades que són les següents:

• La Planificació: Planificar és reflexionar; és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estràtegia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

• La Redacció: Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d´una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l´adequació, la correcció i la variació.

• La Revisió: Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s´adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar ek qye calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó, que duem a terme operacions de revisió durant el procés de redacció. 

Podem dir, que el procés d´elaboració d´un text s´inicia, en efecte amb la planificació. Ara bé, és important tenir ben clares les tres etapes i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres. 

Com a conclusió, puc dir, que amb aquests conceptes clars i amb les pautes que el dossier presenta podem arribar a fer un gran treball. Això ens servira de gran ajuda per aquells treballs que tenim que realitzar a final del quatrimetre. 

Recitació

A la sessió del 21/10/11 com cada classe de COED al començar la Rosa ens ha recitat un poema de Maria Merçe i Marçal. I ens ha comentat com recitar un poema en veu alta. 

"A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"

A continuació, hem fet un exercici conjuntament que ha estat recitar un poema anomenat "Gallina xica-tica-mica...".

"Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics."

Ens va dir que el repetíssim tot i que ens va costar una mica, només calia aprendre els sis adjectius i anar canviant de singular a plural i a la inversa i a la frase anterior els adjectius la havíem d´anar passant de positiva a negativa. 

Més tard, hem vist un vídeo del canal 33 on hem pogut diferenciar tres tipus de recitació: 

• Recitació teatral: Pa amb tomàquet". Recitació amb humor i teatralitat.
• Recitació des del cor: "Parlem de tu". Recitació com si digues el vers, com si li surtis del cor.
• Recitació llegida: "Ara, Miquel". Recitació llegida, on no s´expressa cap tipus de sentiment. 

Per últim la Rosa ens va demanar la nostra opinió sobre la manera de recitar aquests poemes si ens semblaven recitacions lentes, rapides, clares etc.  Així que la Rosa ens va donar alguns consells: 

• Després de cada (,) hauríem de fer una pausa de tres segons 
• Després de cada(.) hauríem fer una pausa de cinc segons

Aquesta classe ens ha servit per preparar-nos el poema que haurem de recitar próximament. Ja que ens ha donat una série de consells i aspectes molt importants per poder recitar de manera clara un poema i que tots en´s entenguin. 

Al finalitzar la classe vaig buscar alguns poemes de Joaquin Sabina que és un cantautor i poeta espanyol, sent un dels músics espanyols més reconeguts de finals del segle XX i començaments del segle XXI. Amb 14 anys va començar a escriure poemes i va fer música amb un grup d´amics "Merry Youngs", els quals feien versions rockers com Elvis Presley i Little Richard. En aquesta època escrivia versos, llegint alhora poetes castellans: Fray  Luis de León, Jorge Manrique i Jose Hierro. 

Aqui us deixo els tres poemes que va recitar Joaquin Sabina en un programa d´Andalusia: 

A mi personalment el poema que sense cap mena de dubte més m´agrada de Joaquin Sabina es              

l´últim que recita que es diu "Lo peor del amor"

Lo peor del amor

Lo peor del amor cuando termina
son las habitaciones ventiladas,
el puré de reproches con sardinas,
las golondrinas muertas en la almohada.

Lo malo del después son los despojos
que embalsaman al humo de los sueños,
los teléfonos que hablan con los ojos,
el sístole sin diástole sin dueño.

Lo más ingrato es encalar la casa,
remendar las virtudes veniales,
condenar a la hoguera los archivos.

Lo peor del amor es cuando pasa,
cuando al punto final de los finales
no le quedan dos puntos suspensivos…

                                     Joaquín Sabina 

               

Programari Lliure

És una garantia de la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari.

Garanteix 4 llibertats que són les següents: 

• Llibertat per executar el programa.
• La llibertat d´estudiar com treballa el programa.
• La llibertat de redistribuir còpies. 
• La llibertat per millorar el programa i fer millores al públic, per tal de que tota la comunitat és pugui beneficiar. 

Les llicències lliures permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificar i redistribuit lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

Beneficis de la llibertat d´us del programari : 

• Legalitat: Conceptes com la pirateria o l´ús indegut perden sentit.
• Universalitat: No es poden discriminar tipus d´ús ni tipus d´usuaris.
• Testeig: més gent pot fer proves des de les primeres fases de desenvolupament, per la cual cosa el programari resultant és més consistent.
• Avaluació: facilitat per a provar diversos programes sense restriccions abans de fer una elecció. 

A continuació us deixaré un vídeo de Edu3.cat que es un capítol del programa "Bit@Bit" on s´explica què és el programari lliure i quins avantatges té pel que fa al programari privatiu, Windows. 

En definitiva, el que e extret d´aquest tema "Programari Lliure" és que els drets d´autor d´aquest tipus de programa no són restrictius, sinó que la patent garanteix la seva difusió i coneixement per a que tothom hi pugui accedir.

Com parlar bé en públic

Una de les tasques encomanades per la Rosa a COED durant l´assignatura, va ser llegir el llibre anomenat "Com parlar bé en públic" un manual dels mètodes més eficaços i importants que cal tenir en compte per poder fer una bona exposició oral davant d´un públic. 

A continuació us deixaré algunes de les idees principals que extret de cada capitol d´aquest llibre : 

Capitol 1: La importància de la comunicació oral

• Existeixen tècniques molt concretes per a millorar la comunicació oral.
• Per saber comunicar oralment cal tenir en compte els següents aspectes: saber fer una síntesis oral d´un tema qualsevol, trobar arguments per defensar una proposta, parlar amb precisió, brevetat, saber pensar amb claredat, saber transmetre una imatge de seguretat. 
• Plató, Aristòtil, Ciceró van defensar la bona retòrica que la definien com plena de sentit, senzilla, clara original moderna i sincera. 
• Control dels nervis; acceptació dels nervis i mantenir-los sota control.
• L´adrenalina fa que l´orador estigui nerviós (cosa negativa) i alhora fa que el seu Cervell funcioni més de pressa (cosa positiva). 
• Una bona preparació la millor garantia; presentació ben pensada i amb un bon guió.
• Experiència i pràctica: Més autoconfiança.
• Preparació d´un discurs. Invenció, disposició, elocució, memòria i acció.
• Determinar l´objectiu té tres avantatges: L´orador pot transmetre al públic des del principi de l´exposició té molt clar el fil conductor del seu discurs i imprescindible definir els objectes abans de la presentació.
• Molt important conèixer al públic, cal estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo, ja que adaptarem l´exposició segons l´edat, els estudis la formació etc. 
• La clau per a conseguir una estructura correcta es fer una recerca exhaustiva d´idees.

Capitol 2: Com parlar en públic. 

• Improvisació i naturalitat.
• El bon orador porta un guió, a partir d´aqui l´orador improvisa s´avança, recula i insisteix en un punt.
• Cal memoritzar les idees principals, l´estructura i l´ordre en què es volen exposar. 
• No hem de buscar paraules, sinó fets, idees. 
• L´instrument bàsic de l´orador oer a establir el feedback és la mirada. 
• El feedback pot provocar canvis. 
• Aspectes de la veu que cal tenir en compte: volum, velocitat, articulació i actitud. 
• Cal adecuar el discurs al context i la situació en que és pronuncia. 
• Amb la veu l´orador pot remarcar les paraules o grups de paraules més importants. 
• Cal fer pauses, marcar-les i respectar-les al llarg de tot el discurs. 

Capitol 3: El llenguatge Oral.

• Molt important, claredat, precisió i brevetat.
• Utilització frases curtes, senzilles i contundents sempre separades per pauses. 
• Evitar l´argot especialitzat, les paraules complicades. 
• Evitar el llenguatge abstracte i imprecís.
• Utilitizació d´ordre gramatica lógic.
• Cal donar dades i contar casos i històries molt concretes.
• Explicar amb exemples, la gent entén millor una idea si s´exposa mitjançant una imatge o un exemple concret.
• Paràbola o anecdota.
• L´humor és molt important per a establir contacte amb el públic. 
• Els dialectismes enriqueixen la llengua, especialment l´oral.

Capitol 4: El llenguatge corporal.

• És essencial en la comunicació.
• L´orador comunica amb tot el cos : amb la mirada, amb el moviment de les mans, la postura etc.
• El 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal.
• Només amb l´actitud l´orador pot guanyar-se al públic.
• Recurs que sempre funciona començar amb un somriure, ja que desperta simpatia.
• Posició del cos: s´utilitza la postura de l´equilibri que consisteix en estar dret amb els peus separats dóna autoritat i seguretat.
• La gesticulació: ajuda a subratllar, explicar i mostrar coses més enllà de les paraules.
• La mirada: si l´orador demostra interès, aquest interès li retornarà en forma de simpatia i confiança.
• Cal mirar a tot el públic.

Capitol 5: Tipus de mitjans audiovisuals: La informació Visual. 

• No s´ha d´abusar dels mitjans audiovisuals. 
• Els mitjans audiovisuals són un suport, l´essència. La gran base del discurs és l´orador i el guió.
• Els principals mitjans audiovisuals que es poden utilitzar són : la pisarra, les diapositives etc.
• L´us d´aquests mitjans té dos avantatges: permeten destacar paraules o conceptes i són molt útils per a un tipus concret d´informació. 
• Com tractar la informació estadística ? : Cal pasar-les i comentar-les donant temps a l´audiència.
• Cal explicar-ne el significar, la procedència, la fiabilitat, és a dir, donar una interpretació que reflecteixi allò que interessa a l´orador. 

Capitol 6: Com preparar un discurs: El guió. 

• Un orador eficaç va al gra i s´explica de forma transparent.
• El guió: Conjunt d´idees que es volen transmetre al públic, posades en l´ordre adient. 
• El guió pot estar escrit de forma descurada o telegràfica. 
• Només son apunt perquè l´orador se centri en el tema i improvisi. 
• Hi ha dos grans grups d´idees: Principals (les tres o quatre idees claus), i secundàries (tota la resta).
• Les idees estan posades en ordre. 
• Esquema general: el públic, els objectius del discurs, les idees principals i els mitjans. 
• El guió és una de les claus de l´èxit. 
• Lús de continuat d´aquestes tècniques permetrà a l´orador guanyar en agilitat mental i claredat de pensament. 
• La documentació que s´obtingui s´ha de combinar i completar amb idees sorgides per altres vies.

Desprès d´haver llegit aquest llibre tinc molt més clar com fer una bona exposició oral que puguin atraure al públic, aquest llibre ens dóna moltes estratègies per captar l´atenció dels que tenim davant alhora de realitzar un discurs. En definitiva, penso que amb aquest manual i aquestes explicacions sobre cada un dels aspectes molt importants per preparar un discurs tothom és capaç de ser un bon orador. 

Diferències entre oral i escrit

A una de les sessions de COED la Rosa Soler ens va donar un resum d´un text extret del llibre "Descriure escriure" de Cassany que explica molt bé que és el codi escrit i les grans diferencies contextuals i textuals entre el canal oral i el canal escrit. Ara us deixaré una petita sintesi del que extret d´aquests apunts.

La comparació entre els codis es pot fer des de dos punts de vista. Primer, podem comparar les situacions de comunicació oral i les escrites, a fi, d´identificar les característiques pròpies de cada grup. Per tant, podem comprovar que la comunicació oral és immediata en el temps (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l´emissor ) mentre que l´escrita és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l´escrit que ha fet l´autor). Anomenen aquest primer tipus de característiques contextuals, perquè es refereixen al context, és a dir, espai, temps, relació entre els interlocutors etc. En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals (adequació, coherència, etc.) dels textos orals i escrits. 

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

Codi ORAL                                                                    Codi ESCRIT

- Canal auditiu                                                                - Canal Visual.

- Receptor percep successivament                                  - El receptor el percep simultàniament.

- Comunicació espontània.                                              - Comunicació elaborada.

- Comunicació immediata.                                               - Comunicació diferida.

- Comunicació efímera.                                                   - Comunicació duradora.

- Utilització codis-no verbals.                                          - No hi ha interacció.

- Context extralingüístic                                                  - El context és poc important.

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Canal ORAL

- Adequació: Tendència a marcar la procedència dialectal. Associat a temes generals.

- Coherència: Selecció menys rigorosa de la informació, més redundant, estructura del text oberta.

- Cohesió: menys gramatical, utilització força codis no-verbals, utilització elements paralingüístics.

- Gramatica. Fonologia i grafia: contraccions, elisions, coixins fonètics etc.

                    Morfologia: Relatius simples, combinacions de pronoms etc.

                    Sintaxi: Tendència a usar estructures sintàctiques simples.

                    Lèxic:  ús de plataformes i hiperònims, ús de tics lingüístics, repetició lèxica.

Canal ESCRIT

- Adequació: Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l´emissor.

- Coherència: Selecció molt precisa de la informació, menys redundant.

- Cohesió: més gramatical, utilitza pocs elements paralingüístics, pocs codis no verbals.

- Gramàtica. Morfologia: Solucions formals.

                    Sintaxi: ús freqüent d´estructures més complexes, ordre més estable.

                    Lèxic: Lèxic marcat formalment, no repetició lèxica amb sinònims.

En definitiva, vaig extreure que actualment no hi ha una gradació entre tots dos canals, ja que tant el canal oral i el canal escrit encara que tinguin les seves diferències a nivell textual i contextual també es relacionen entre si i es pot considerar que és un.

Indaguem més sobre CREATIVE COMMONS

Creative Commons va ser fundada l´any 2001 als Estats Units amb el suport del Centre del Domini Públic per James Boyle Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis ) i altres experts en ciberlleis. 

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta organització ofereix diferents llicències que engoblen des del sistema tradicional de drets de l´autor fins al domini públic.

El seu objectiu principal, és donar opcions a aquells creadors que vulguin que altres persones utilitzin o modifiquin la seva obra sota unes condiciones i normes determinades ajudant a reduir les barreres legals de la creativitat mitjaçant les noves tecnologies, aquestes condiciones les recull el pròpi autor. 

Aquí us adjunto aquest documental anomenat "La cultura de compartir" que parla de les llicències Creative Commons:

¿Com funciona Twitter ?

Twitter és una aplicació en la web que permet als seus usuaris compartir breus textos sobre el que vulguis, algun pensament, reflexió, el que has dinat, que has fet o fins i tot amb qui estas; aquests textos poden ser llegits per qualsevol que tingui accès a la nostra pàgina. 

Cada usuari pot decidir llegir en la seva pàgina principal els textos de altres persones o grups de persones, tenint sempre disponible el que altres han escrit recentment. D´aquesta forma, pot decidir seguir a diversos usuaris a la vegada rebent els textos que escriuen sense tenir que accedir a la pàgina de cadascún d´ells. 

A continuació, us deixaré aquest vídeo que éxplica molt bé el funcionament de twitter:

I per finalitzar, a més us deixo el link d´aquest slideshare que us ajudarà a entendre de forma més esquemàtica que és twitter : 

http://www.slideshare.net/lcarvajal5/twitter-4190947?src=related_normal&rel=1586380