A la sessió del divendres 7/10/11 vam estar parlant sobre que era la competència comunicativa i els seus trets més importants.
La competència comunicativa es pot definir segons Gumperz i Hymes com "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".
Es tracta de saber parlar en un lloc o en un altre, és a dir, buscar varietats culturals. Pel que fa, als components de la CC hi ha quatre tipus de coneixements i habilitats. En primer lloc, tenim la competència lingüística/gramatical que són els nivells de llengua, fonetica, lèxic, sintaxis, morfologia. En segon lloc, tenim la competència sociolingüística que son les varietats geogràfiques i per últim les competències discursiva i estratègica. Respecte a la
competència lingüística/gramatical fa referència al domini del codi lingüístic, un codi que serveix perquè tot un grup ens poguem entendre sense cap mensa de dificultat. S´ocupa de el nivell fonològic, morfològic, sintàctic i nivell lèxic i semàntic. Un altre competència a destacar és la
sociolingüística que fa referència a les regles socioculturals d´ús. Que s´ocupa de la situació dels participants, del propòsit de la interacció que són els registres i varietats i de les normes i convencions de la interacció, aquest grup social té unes normes amb una estructura, si per exemple, penjem un poema aquest té unes caracteristiques i per formar part del grup social tenim unes normes de convenció. Els seus obectius principals és convencer, persuadir per lo tant, és important tenir molt clar l´objectiu perquè això et determinara la estrategia i serà la clau de l´éxit. En quant a la
competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significants per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere; s´ocupa de la cohesió de la forma, és a dir, les frases van lligadas unas a les altres no es poden separar i axiò és permet gràcies als signes de puntuació (punt, coma, punt i coma..) aquests signes enllaçan una idea amb l´altre donant sentit al text. Y per últim però no menys important, és la
competència estratègica, fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que engloba des de la vestimenta, l´entoncació, l´humor, la expressivitat, la ironia a el to de veu. Es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i per afavorir l´efectivitat de la comunicació coneixent al públic fins a utilitzar l´humor i la ironia.
Aquí us deixo un petit esquema que vaig trobar i que representa molt bé els objectius principals de la competencia comunicativa :
