A la primera sessió de COED, vam comentar entre tota la classe que era el llenguatge i la llengua i quins trets els diferenciaba per això la Rosa Soler ens va repartir un dossier que tractava sobre això. D´aqui he pogut extreure aquests apunts.
El llenguatge és un instrument de comunicació constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un mitjà d’expressió i de comunicació que li és propi. El nostre llenguatge s’organitza en diversos nivells i a més a més comporta la creativitat i això dona lloc a un llenguatge summament elaborat i complex que ens permet la expressió verbal de un número il·limitat de sensacions , situacions , idees i d’altres.
Llenguatge verbal i llenguatge no verbal :
Tots els missatges tenen codis lingüístics en relació a cada context les persones hem de decodificar aquests missatges per poder comunicar-nos correctamente entre nosaltres. Els humans tenim un codi els animals un altre. Existeixen signes o senyals que en relació a cada àmbit és poden codificar i altres no; dins de l`àmbit de la comunicació no verbal podem dir que els senyals són per ser obeïts i els signes per ser entesos.
Bibliografia: TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)
Com a conclusió, el llenguatge humà és el mitjà de comunicació i expressió per excel·lencia, ja que és el més extens i complexa que posseïm els humans perquè tota la expressió humana la podem trobar traduïda al llenguatge.
El llenguatge és un instrument de comunicació constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades. La humanitat té com a facultat el llenguatge, un mitjà d’expressió i de comunicació que li és propi. El nostre llenguatge s’organitza en diversos nivells i a més a més comporta la creativitat i això dona lloc a un llenguatge summament elaborat i complex que ens permet la expressió verbal de un número il·limitat de sensacions , situacions , idees i d’altres.
El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar , d’aquesta manera les creixents possibilitats cerebrals i lingüístiques s’haurien desenvolupat paral·lelament perquè el llenguatge és l’element bàsic en la constitució del pensament, cal a dir que aquesta teoria és força polèmica i no és fàcil de verificar.
El llenguatge és el pilar bàsic de la memòria , tot i que n’hi hagin d’altres. En el terreny individual contribueix a la formació de la identitat personal , i en el terreny col·lectiu ajuda a conservar la memòria històrica , per tan el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria , tan individual com col·lectiva.
De vegades l’emissió d’un llenguatge no és altre cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d’ànim, per tan el llenguatge fa possible l’autoexpressió , en aquest cas fent referència a un discurs intern.
Què és la llengua ?
Amb la llengua organitzem el nostre entorn , el món on vivim , i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció, d’aquesta manera la varietat de les percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i de tipus de fenòmens. Això és el que permet el enteniment entre els humans , ja que si el que observéssim no estigués “catalogat” rebríem impressions irrepetibles i per tant les expressions lingüístiques també ho serien, i tot el conjunt desembocaria a una comunicació impossible.
A més a més, la llengua és la companya necessària i inseparable perquè flueixi el nostre discurs intern per poder arribar a una autoexpressió .
Tots els missatges tenen codis lingüístics en relació a cada context les persones hem de decodificar aquests missatges per poder comunicar-nos correctamente entre nosaltres. Els humans tenim un codi els animals un altre. Existeixen signes o senyals que en relació a cada àmbit és poden codificar i altres no; dins de l`àmbit de la comunicació no verbal podem dir que els senyals són per ser obeïts i els signes per ser entesos.
Bibliografia: TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)
Com a conclusió, el llenguatge humà és el mitjà de comunicació i expressió per excel·lencia, ja que és el més extens i complexa que posseïm els humans perquè tota la expressió humana la podem trobar traduïda al llenguatge.
