"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos." Freinet, Celestin

dimecres, 28 de desembre del 2011

Tercera sessió de recitació

A la sessió de COED, del dia 9 de desembre, vàrem fer la tercera sessió de recitació. Vam començar com sempre amb els exercicis de relaxació i articulació per calmar els nervis. 

Seguidament vam començar a recitar els poemes, en aquesta sessió em tocava recitar el meu poema anomenat Parlem de tu de Miquel Marti i Pol. Durant tota l´estona estava molt nerviosa era la primera vegada que recitava un poema i a més davant de tots els meus companys. Al final va arribar el meu moment de sortir davant de tota la classe m´ho vaig prendre com un repte i vaig pensar que si tots els que han passat per aquella situació ho han fet jo també podía fer-ho. Així que vaig sortir i tot i que al principi hem costava una mica controlar els nervis deprés el resultat va ser positiu, finalment, la Rosa Soler em va qualificar amb un 7,5 vaig quedar satisfeta. 

Els nervis em van acompanyar durant tota la setmana, ja que sàvia que aquest divendres era el dia de la meva recitació. Vaig assajar moltes vegades davant el mirall per veure'm les expressions de la cara i també ho vaig recitar moltes vegades davant dels meus pares que al final es van aprendre. Però encara així després de tots els nervis vaig quedar contenta perquè vaig demostrar-me que podía fer-ho bé. 

Més tard, vam estar parlant una mica sobre com seria l´examen i vam arribar a concloure que seria una reflexió nostra sobretot lo après al llarg d´aquesta assignatura. 

A continuació us deixo el poema que vaig recitar 

Parlem de tu 

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

                                   Miquel Martí i Pol. 


Aqui deixo un dels poemes que més m´agraden que es de Joaquín Sabina i que vaig escoltar per prendre com exemple alhora de recitar el poema de Parlem de tu de Miquel Martí i Pol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada